¿Qué necesita una niña/o para aprender a leer y escribir? (II) La lateralidad

La lateralitat

Si recordes, estàvem aprofundint en les condicions que necessita un nen/a per aprendre a llegir i escriure de forma adequada. Una era que aquest/a hagués aconseguit la fase de lateralitat. I, què és això? Paraula rara, oi?

Bé, la lateralitat, ens sona a quan definim que una nena/n és esquerrana o dretana segons el costat que tria per escriure. Però la lateralitat és més que això, és un nivell d’organització cerebral especialment important en la fase de l’aprenentatge analític de la lectura i escriptura alfabètica i numèrica (educació primària).

A veure, seguim-li la pista a això d’un nou nivell d’organització cerebral. Perquè puguem entendre-ho, doncs és molt més complex i són fases lineals amb alguns temps solapats, ho anem a explicar de forma senzilla i breu:

  • en el/la bebè fins als sis/set mesos cada hemisferi actua per separat i de forma alternada; per exemple, si aquest mira amb l’ull dret s’activa l’hemisferi dret, si mira amb l’ull esquerre s’activa l’esquerre;
  • Entre els sis als 8 mesos, els dos hemisferis es comencen a activar al mateix temps (l’hemisferi dret regeix el costat del cos dret i al inrevés) i intenten comunicar-se; per exemple, és aquesta fase en la qual el/la bebè estira ambdues cames al temps o de cap per avall en el sòl estira els braços i cames alhora;
  • Entre els 9/10 mesos fins als 4 anys (+ o -) succeeix els següent:
    1. a més de les fibres directes(dels hemisferis a cada costat del cos, s’activen les fibres creuades, és a dir, l’hemisferi dret passa a controlar el costat esquerre del cos i al revés;
    2. és quan els hemisferis entren a treballar de forma sincronitzada i el cos callós activa la seva funció de pont entre tots dos (transmissió d’informació). Correspon al moment en què el nen/a se arrossega, gateja i aprèn a caminar avançant el braç dret de forma sincronitzada amb la cama esquerra i al inrevés. Aquests moviments fan madurar la interconnexió hemisfèrica i, per tant, l’activació del cos callós. La maduresa (a partir d’entorn l’any) del treball combinat i simultani de tots dos hemisferis en una acció, obre la porta a la visió tridimensional, escolta estereofònica i al llenguatge. Però bé, no aprofundirem en això ara. El repte des que el nen/a neix, fins que es lateralitza és que construeixi unes vies sensorials i motrius que portin informació al cervell de forma simètrica (vegi amb la mateixa qualitat amb els dos ulls, senti amb la mateixa qualitat amb les dues oïdes, usi tots dos costats per igual) i interioritzi les coordenades espacials;
  • entorn als cinc anys el cervell del nen/a, que ja està fet un expert a funcionar de forma connectada hemisfèricament a través del cos callós, passa a organitzar-se com una unitat, distribuint-se funcions (que ja estaven) i, el distintiu és que per a determinades accions és un hemisferi el referent. És a dir, aquest hemisferi rep les informacions de la globalitat del sistema de forma sincronitzada i és el responsable més directe d’elaborar una resposta unificada i d’acord amb cada moment. Hi ha accions que fem que l’hemisferi dret és el referent (per exemple, per a la concepció d’una partitura musical o una obra d’art). I, en unes altres, el referent és l’hemisferi esquerre, per exemple, per aprendre a escriure i llegir o per buscar la paraula més adequada per descriure un objecte. En l’inici de l’aprenentatge de la lectura i escriptura alfabètica i numèrica, l’hemisferi esquerre és el referent. Aquest descodifica els components de la seqüència arbitrària de lletres o nombres i els dóna un significat segons la seva ordre i forma en aquesta i; el dret capta la unitat del missatge i matisa el seu significat segons cada context. Per tant, quan es parla de lateralitat, es refereix a l’hemisferi que organitza la interpretació a partir de l’entrada i sortida de codis (lletres i/o nombres) i el costat del cervell que controla la resposta del moviment de la mà, ull, oïda (integració audiovisual i motora). Així mateix, la lateralitat incorpora el sentit direccional de la lectura i escriptura en l’espai pla que, en el nostre alfabet i concepció numèrica, és d’esquerra a dreta i de dalt a baix. Un exemple, no és el mateix llegir 47 que 74, depèn del sentit direccional de la lectura.

Un nen/a amb lateralitat definida com a esquerrana, no implica que vagi a tenir problemes en l’adquisició de la lectura i escriptura. Un/una esquerrà ben desenvolupat, és a dir, que ha adquirit totes les condicions explicades el dia anterior, passa per una curta fase de possibles inversions, però de seguida el seu sistema adquireix la direccionalitat dretana a l’hora d’escriure i llegir que ho farà amb el costat corporal esquerre (ull, oïda i mà). Per tant, no té per què tenir problemes.
Els nens i nenes que sí poden tenir dificultats a adquirir la lectura i escriptura (aprenentatge analític i seqüencial) són els següents:

  • aquells que no tenen una lateralitat definida a partir dels 5 anys
  • tenen una lateralitat definida però sense haver adquirit les condicions relatades el dia anterior:
    1. dèficit en la connexió interhemisférica,
    2. vies i òrgans sensorials i motors ineficaços i/o asimètrics
    3. dèficit en la interiorització de les seves coordenades espacials i temporals)
  • tenen una lateralitat contrariada (són dretans però es van educar com a esquerrans o al revés) o
  • lateralitat creuada ( exemple, mà dreta-ull esquerrà-oïda dretana). Tots aquests nens/as, si no arriben a compensar per si sols els seus dèficits, necessitaran un bon diagnòstic i una actuació multidisciplinària per poder adquirir amb èxit els aprenentatges instrumentals dels quals parlem (llegir i escriure).

El fet de no superar-los pot desencadenar que aprenguin a llegir i escriure:

  • cometen inversions, omissions, repeticions, confusions de lletres o nombres. És a dir, sense adquirir de forma automatitzada la lectura i escriptura i, per tant, amb dificultats per a la seva comprensió lectora;
  • Cometen inversions en la lògica dels problemes (sumen en comptes de restar i resten en comptes de sumar)
  • confonent entre desenes i unitats i
  • tenen dificultats per retenir els aprenentatges, etc.

Per això, és tan important adquirir una bona funció lateral que estigui assentada en la maduresa simètrica sensomotora i perceptiva corporal prèviament adquirida.

Si en el teu fill o filla, identifiques alguna d’aquestes dificultats, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres al més aviat possible amb la finalitat d’iniciar un procés que li ajudi a superar les seves dificultats des de la base.

 

 

Català

La lateralitat

Si recordes, estàvem aprofundint en les condicions que necessita un nen/a per aprendre a llegir i escriure de forma adequada. Una era que aquest/a hagués aconseguit la fase de lateralitat. I, què és això? Paraula rara, oi?


Bé, la lateralitat, ens sona a quan definim que una nena/n és esquerrana o dretana segons el costat que tria per escriure. Però la lateralitat és més que això, és un nivell d’organització cerebral especialment important en la fase de l’aprenentatge analític de la lectura i escriptura alfabètica i numèrica (educació primària).

A veure, seguim-li la pista a això d’un nou nivell d’organització cerebral. Perquè puguem entendre-ho, doncs és molt més complex i són fases lineals amb alguns temps solapats, ho anem a explicar de forma senzilla i breu:

  • en el/la bebè fins als sis/set mesos cada hemisferi actua per separat i de forma alternada; per exemple, si aquest mira amb l’ull dret s’activa l’hemisferi dret, si mira amb l’ull esquerre s’activa l’esquerre;
  • Entre els sis als 8 mesos, els dos hemisferis es comencen a activar al mateix temps (l’hemisferi dret regeix el costat del cos dret i al inrevés) i intenten comunicar-se; per exemple, és aquesta fase en la qual el/la bebè estira ambdues cames al temps o de cap per avall en el sòl estira els braços i cames alhora;
  • Entre els 9/10 mesos fins als 4 anys (+ o -) succeeix els següent:
    1. a més de les fibres directes(dels hemisferis a cada costat del cos, s’activen les fibres creuades, és a dir, l’hemisferi dret passa a controlar el costat esquerre del cos i al revés;
    2. és quan els hemisferis entren a treballar de forma sincronitzada i el cos callós activa la seva funció de pont entre tots dos (transmissió d’informació). Correspon al moment en què el nen/a se arrossega, gateja i aprèn a caminar avançant el braç dret de forma sincronitzada amb la cama esquerra i al inrevés. Aquests moviments fan madurar la interconnexió hemisfèrica i, per tant, l’activació del cos callós. La maduresa (a partir d’entorn l’any) del treball combinat i simultani de tots dos hemisferis en una acció, obre la porta a la visió tridimensional, escolta estereofònica i al llenguatge. Però bé, no aprofundirem en això ara. El repte des que el nen/a neix, fins que es lateralitza és que construeixi unes vies sensorials i motrius que portin informació al cervell de forma simètrica (vegi amb la mateixa qualitat amb els dos ulls, senti amb la mateixa qualitat amb les dues oïdes, usi tots dos costats per igual) i interioritzi les coordenades espacials;
  • d) Entorn als cinc anys el cervell del nen/a, que ja està fet un expert a funcionar de forma connectada hemisfèricament a través del cos callós, passa a organitzar-se com una unitat, distribuint-se funcions (que ja estaven) i, el distintiu és que per a determinades accions és un hemisferi el referent. És a dir, aquest hemisferi rep les informacions de la globalitat del sistema de forma sincronitzada i és el responsable més directe d’elaborar una resposta unificada i d’acord amb cada moment. Hi ha accions que fem que l’hemisferi dret és el referent (per exemple, per a la concepció d’una partitura musical o una obra d’art). I, en unes altres, el referent és l’hemisferi esquerre, per exemple, per aprendre a escriure i llegir o per buscar la paraula més adequada per descriure un objecte. En l’inici de l’aprenentatge de la lectura i escriptura alfabètica i numèrica, l’hemisferi esquerre és el referent. Aquest descodifica els components de la seqüència arbitrària de lletres o nombres i els dóna un significat segons la seva ordre i forma en aquesta i; el dret capta la unitat del missatge i matisa el seu significat segons cada context. Per tant, quan es parla de lateralitat, es refereix a l’hemisferi que organitza la interpretació a partir de l’entrada i sortida de codis (lletres i/o nombres) i el costat del cervell que controla la resposta del moviment de la mà, ull, oïda (integració audiovisual i motora). Així mateix, la lateralitat incorpora el sentit direccional de la lectura i escriptura en l’espai pla que, en el nostre alfabet i concepció numèrica, és d’esquerra a dreta i de dalt a baix. Un exemple, no és el mateix llegir 47 que 74, depèn del sentit direccional de la lectura.

Un nen/a amb lateralitat definida com a esquerrana, no implica que vagi a tenir problemes en l’adquisició de la lectura i escriptura. Un/una esquerrà ben desenvolupat, és a dir, que ha adquirit totes les condicions explicades el dia anterior, passa per una curta fase de possibles inversions, però de seguida el seu sistema adquireix la direccionalitat dretana a l’hora d’escriure i llegir que ho farà amb el costat corporal esquerre (ull, oïda i mà). Per tant, no té per què tenir problemes.
Els nens i nenes que sí poden tenir dificultats a adquirir la lectura i escriptura (aprenentatge analític i seqüencial) són els següents:

  • aquells que no tenen una lateralitat definida a partir dels 5 anys
  •  tenen una lateralitat definida però sense haver adquirit les condicions relatades el dia anterior:
    1. dèficit en la connexió interhemisférica,
    2. vies i òrgans sensorials i motors ineficaços i/o asimètrics
    3. dèficit en la interiorització de les seves coordenades espacials i temporals)
  • tenen una lateralitat contrariada (són dretans però es van educar com a esquerrans o al revés) o
  • lateralitat creuada ( exemple, mà dreta-ull esquerrà-oïda dretana). Tots aquests nens/as, si no arriben a compensar per si sols els seus dèficits, necessitaran un bon diagnòstic i una actuació multidisciplinària per poder adquirir amb èxit els aprenentatges instrumentals dels quals parlem (llegir i escriure).

El fet de no superar-los pot desencadenar que aprenguin a llegir i escriure:

  • cometen inversions, omissions, repeticions, confusions de lletres o nombres. És a dir, sense adquirir de forma automatitzada la lectura i escriptura i, per tant, amb dificultats per a la seva comprensió lectora;
  • cometen inversions en la lògica dels problemes (sumen en comptes de restar i resten en comptes de sumar)
  • confonent entre desenes i unitats i
  • tenen dificultats per retenir els aprenentatges, etc.

Per això, és tan important adquirir una bona funció lateral que estigui assentada en la maduresa simètrica sensomotora i perceptiva corporal prèviament adquirida.
Si en el teu fill o filla, identifiques alguna d’aquestes dificultats, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres al més aviat possible amb la finalitat d’iniciar un procés que li ajudi a superar les seves dificultats des de la base.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s